El 29 de juliol passat Malgrat va acollir una sessió informativa i deliberativa sobre el Pacte
Nacional per la Llengua oberta a la ciutadania per debatre al voltant de la situació de la
llengua catalana i fer propostes de millora.

La llengua catalana és la llengua pròpia de Catalunya, actualment en situació de retrocés.
És per aquest motiu que el 30 de setembre de 2021 el Parlament de Catalunya va
encomanar a la Secretaria de Política Lingüística promoure un pacte que forneixi del màxim
suport social i institucional el desenvolupament de les polítiques necessàries pel que fa a
l’ús i el coneixement de la llengua catalana i que en faci un instrument de coneixement i de
cohesió social.

D’aquest encàrrec n’ha sorgit l’estudi Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua
catalana, el qual analitza la situació demogràfica i demolingüística, la situació jurídica de la
llengua catalana, la situació en l’àmbit educatiu, la igualtat lingüística en les relacions i
oportunitats del mon socioeconòmic i sociosanitari, la llengua en els mitjans de comunicació
i indústries culturals i l’anomenat repte digital de català.

Aquest estudi diagnòstic vol ser punt de partida per a un debat constructiu de tota la
comunitat lingüística que permeti avançar en consensos sobre la llengua catalana.

Si ens centrem en la situació demolingüística de Malgrat, l’estudi #català947 de la Direcció
General de Política Lingüística, que analitza dades del 2019, podem observar que el 66%
de la població de Malgrat és nascuda a Catalunya, el 19% a la resta de l’Estat i el 15% a
l’estranger.

L’última edició de l’Enquesta d’usos lingüístiques de la població, del 2018, analitza el grau
d’ús de cada llengua en un dia qualsevol i constata que mentre que sap parlar català el
84%, només el 79% de la població adulta, del Maresme l’usa, i ho fa en diferents
percentatges: l’usa molt, un 19,4%; força, un 22,2%; mitjanament, un 18,1%; poc un,
19,7% , i mai un 20,6%.

Aquestes dades fan palès que cal donar suport al coneixement i ús de la llengua catalana,
enfortir-la com a llengua de cohesió social i d’identitat col·lectiva, i viure-la amb prestigi com
a llengua de present i de futur.

Una trenta de persones van participar activament a a jornada que va ser dinamitzada per
tècnics de la Secretaria de Política Lingüística. Es van tractar sobretot els àmbits de cultura,
educació, mitjans de comunicació i món audiovisual. Totes les propostes formulades es
poden consultar a https://participa.gencat.cat/processes/pacte-nacional-
llengua/f/3462/proposals/84507?order=recent

Ens mou la llengua, ens mou el català… ens mou Malgrat!